Els cabrestants s'han d'ancorar de manera segura durant l'operació per evitar lliscaments o inclinacions. Els mètodes d'ancoratge es classifiquen en quatre tipus en funció de la magnitud de la força de tracció: cargol, ancoratge de fusta, ancoratge vertical de postes i ancoratge de contrapès. Quan es realitzen operacions d'elevació amb cabrestant, s'ha de prestar especial atenció al següent: la corda de filferro s'ha d'enrotllar al tambor des de sota per garantir l'estabilitat; Al tambor han de quedar almenys de 3 a 4 embolcalls de cable de filferro per evitar que l'extrem fix es desprengui; la direcció d'entrada de la corda ha de ser perpendicular a l'eix del tambor en el seu punt mitjà per evitar que les forces laterals provoquin el desplaçament de l'equip; i la distància mínima entre el cabrestant i la politja guia final no ha de ser inferior a 25 vegades la longitud del tambor.
Els cabrestants ofereixen avantatges com ara una gran capacitat de càrrega-, una elevació suau i fiable i un ampli rang de velocitat de funcionament; no obstant això, la manca de consciència de seguretat i pràctiques operatives efectives sovint condueix a accidents laborals. Els cabrestants es poden utilitzar de manera independent o com a components en maquinària d'elevació, construcció de carreteres i elevació de mines. A causa del seu funcionament senzill, gran capacitat de corda i facilitat de reubicació, s'utilitzen àmpliament per a l'aixecament o arrossegament horitzontal de materials en sectors com la construcció, la conservació d'aigua, la silvicultura, la mineria i les operacions portuàries.