Segons els mètodes operatius, els equips de refinació d'oli{0}}residual de plàstic es classifiquen principalment en tipus continus i lots. L'equip continu es caracteritza per una alimentació i descàrrega contínua, amb tota la línia de producció funcionant sense interrupcions. Com que la producció és contínua, no calen parades freqüents, obertura i tancament de vaixells, ni cicles de refrigeració i reescalfament; en conseqüència, aquests sistemes ofereixen una gran capacitat de processament, seguretat, eficiència energètica, respecte al medi ambient i una llarga vida útil. Segons el nivell d'automatització, es poden classificar com a totalment automàtics o semi-continus. Els sistemes totalment automàtics presenten una gran automatització i facilitat d'operació. Pel que fa al disseny estructural, les configuracions horitzontals són habituals.
Els sistemes de tipus recipient-(o bullidor-) són una forma habitual d'equips de refinació d'oli-residual de plàstic, que consisteixen principalment en un gran dipòsit on es carrega el plàstic residual. Aquest mètode pateix una mala distribució de la calor i el risc que el fons del vaixell es cremi, cosa que comporta problemes de seguretat; tanmateix, l'equip és senzill, econòmic i fàcil d'utilitzar. Tant els vaixells verticals com els horitzontals entren en aquesta categoria.
També s'utilitzen forns rotatius, inclosos els forns rotatius estàndard i els forns rotatius. Tot i que els forns rotatius ofereixen una distribució de calor excel·lent, tenen una capacitat de càrrega limitada i una producció més baixa.